COMPETÈNCIES?
De què parlam quan parlam de competències
QUÈ?: Habiliat o capacitat
PER A QUÈ?: per dur a terme un procès de tasques i fer front a situacions diverses
DE QUINA MANERA?: de manera eficaç
ON?: en un contexte determinat
PER MITJA DE QUÈ?: mobilitzant actituds, habilitats i coneixements
COM?:al meteix temps i de forma interrelacionada
A la societat li cal un MODEL EDUCATIU equilibrat basat en competències per superar l'enfrontament de l'escola tradicional propedèutica amb l'escola activa i "progressista". Dicotomies tal com memorització versus comprensió, coneixements versus procediments, són falses!
En un extrem del pèndol trobam la transmissió de coneixements la memorització, la reproducció mecànica, la competitivitat en l'avaluació. A l'atre extrem del pèndol hi trobem la manca d'objectius i finalitats i aptituds centrades en el fer per fer.
Cada una d'aquestes opcions desvirtua l'altre sense tenir en compte els aspectes positius de cada una d'elles.
És aquesta una de les característiques principals de tots els productes dels sistemes de coneixement/pensament humà, l'abandonament d'un paradigma enfront d'un altre, sense que aquest canvi sigui motivat per un vertader anàlisis de la situació, sinó més aviat per dinàmiques dialèctiques d'adhesió/oposició basades en aspectes més emocionals que lògics.
El currículum en aquest moment fa aparició, esdevenint alhora en un recordatori i un repte. Recorda al docent els objectius d'aprenentatge de competències clau, destil·lats de les competències generals cap als continguts d'aprenentatge concrets dins l'aula, i al mateix temps repta amb una sèrie de preguntes/demandes al professor ( què cal assolir, com fer-ho i com i què avaluar).
Dins
d'aquestes darreres qüestions que el currículum ens planteja en la seva
elaboració i aplicació concreta, sorgeix es concepte de significativitat, com
un requisit per un aprenentatge correcte dins d' aquest model d'aprenentatge de
competències.
L'aprenentatge significatiu proporciona un marc teòric-conceptual que pot ser aplicat en diversos contexts, millorant les capacitats d'intervenció de l'alumne en els moments en que hi siguin necessàries.
L'aprenentatge significatiu proporciona un marc teòric-conceptual que pot ser aplicat en diversos contexts, millorant les capacitats d'intervenció de l'alumne en els moments en que hi siguin necessàries.
I com podem intentar assegurar que aquest tipus d'aprenentatge és efectivament idoni ? Mitjançant els seus principis pedagògics, que són, de forma resumida:
- Tenir en compte els esquemes, coneixements i el nivell previs sobre el tema de l'alumnat.
- Telacionar-ho amb el que es vol aprendre, per generar sentit funcional en el procediment i així mantenir-hi la motivació i l'actitud favorable
És en
aquest punt on ens qüestionam QUIN SERIA EL PAPER DEL DOCENT?
Ha de ser
un dinamitzador que fomenti la creativitat dins l'espai educatiu deixant
que siguin els alumnes els que marquin i dirigeixin els ritmes d'aprenentatge?
O ha de pensar amb el currículum com a font sistemàtica de allò que s'ha de dur
a terme?
Vés a saber si la millor opció es la de Joseph Jacotot, aquell militar francès ficat a mestre, que va ensenyar francès als seus alumnes holandesos sense tenir ni idea de parlar-ne, només donant-los l'obra bilingüe de "Telèmaco", mantenint-los focalitzats en l'estudi i motivats, dirigint el procés, però intervenint el menys possible.
Es probable que a Zabala li agradés aquista "recepta" francesa
