Gràcies a la tasca anterior de fer el nostre "Personal Learning Environment", ens hem adonat del fet que, maldament tenim una idea de les funcions, l'ús tècnic a nivell "usuari" i les possibles contextualitzacions dins l'aula de moltes de les eines que surten al nostre PLE, ens fa falta PROFUNDITZAR en elles i dominar-les a un altre nivell per poder dur a terme la nostra tasca com a professors del segle XXI, que pràcticament ja som.
En aquesta anàlisi del nostre entorn d'aprenentatge ens trobem amb tres eines (Blogger, Twitter i Instagram) que són les que hem utilitzat més.
Blogger, tot i ser la que més tard hem incorporat al nostre arsenal, ha resultat ser molt útil a l'hora d'elaborar i seqüenciar les nostres experiències en un format quasi de diari personal, on poder reflexionar sobre el mateix desenvolupament durant el curs de tots els nous materials que anàvem veient, no tan sols en l'assignatura pròpiament associada a aquest, sinó en totes les del Màster de Formació del Professorat, i analitzar també l'aprenentatge dels nostres companys i companyes en un procés en paral·lel.
Twitter ha sigut tot un descobriment quant a "finestra" des d'on entreveure per primer cop la possibilitat real, factible, d'entrar en contacte amb diverses personalitats del món de l'educació i d'àrees adjacents, limítrofes, en un entorn enriquidor, personalitzat i fluid d'intercanvi d'informació en temps real. La formació d'una xarxa interessant de contactes "piuladors" que ens aportin elements aplicables a l'aula durant el dia a dia en la nostra feina com a educadors ens ha paregut molt essencial.
Pel que fa a Instagram…Entenem que les seves possibilitats futures són enormes. És una de les xarxes socials amb més projecció de futur i per tant, es troba encara en un procés de reinvenció vertiginós per arribar al nivell de gegants com Facebook. Entenem que, com a dispositiu amb una franja d'usuaris molt jove, el llenguatge que hi opera és un tresor per captar als nostres alumnes i per tant, es fa necessari a base d'il·lusió un esforç de traducció per la nostra part. Si a la joventut els hi agrada, a nosaltres ens ha d'agradar per força, no n'hi ha d'altra.
D'acord amb la terminologia d'en Zimmerman, englobem aquests tres dispositius dins de l'àrea de COMPARTIR, al nivell de les Xarxes Socials i de posada en comú de la informació. Es trobaria en l'anomenada Fase de Reflexió-Autocrítica relacionada amb un primer judici, que té a veure amb l'avaluació en la dimensió personal -fins a quin punt es veu l'aprenent com a protagonista del resultat, sigui contrari o favorable al previst-, i un segon judici que té a veure amb els aspectes emocionals que ha generat el procés d'aprenentatge i la reacció de la persona.
Sintetitzant i parlant de quin paper hi jugaran totes aquestes "peces de Lego" en el nostre fer i no fer educatiu, hem arribat a la conclusió de què tant Blogger com Twitter ens pareixen eines que, sense menystenir el seu potencial de forma puntual per assolir certs objectius dins l'aula per part dels alumnes, són més eficaces com a elements de suport per al professorat, a l'hora de trobar i teoritzar (posada en comú) diferents teories i metodologies. D'altra banda tenim Instagram, que pel fet de, com ja hem dit abans, ser un dels vectors on avui en dia està sorgint la presència massiva de la joventut a la Internet, és un filó d'on treure molt profit. Tot i que ens pareix que el format de l'aplicació presenta un caire massa invasiu per treballar a l'aula d'una manera directa, sense uns mínims de salvaguarda de la privacitat de la intimitat (no hem d'oblidar mai que tractem amb menors d'edat, amb tot el que això comporta quant a responsabilitat per part nostra).
En definitiva, ens intriguen totes les possibilitats obertes que aquestes eines TIC duen amb elles, les promeses de trobades en comú de diferents visions sobre un mateix objecte, EL PROCÉS D'APRENDRE.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada