dijous, 24 de novembre del 2016

QUÈ HEM APRÈS PER ANAR A ENSENYAR?

Quina classe de professors serem?

La nostra visió sobre l'educació ha canviat substancialment. És com si ens havéssim posat unes ulleres multidimensionals. 
Hem adquirit múltiples recursos i eines concretes que ben segur, ens facilitarán el gran repte d'ensenyar. D'ensenyar a aprendre.
La visió conceptual sobre l'educació potser no ens ha canviat tant, però l'actitudinal i sobretot la procedimental, sí. 

Recordem la competència de cuinar una truita? (font)

Pel que fa als CONCEPTES, ha estat un descobriment d'autors i "mestres" com: 

  • Zabala i Arnau, que conceptualment son un referent.
  • Sanmartí i el seu motor de l'aprenentatge.
  • Funes i la seva visió sobre l'aprenentatge dels adolescents.
  • Castillo i els seus estils d'aprenentatge.
  • Graells, gran referent.
  • Trujillo, que diu que "es impossible no ensenyar".
  • Jordi Adell, afirma que "les TIC no fan ni bo ni dolent un docent".
  • Chomsky, impulsor de la revolució en psicologia.
  • Ken Robinson, promovent una escola creativa.
  • Gardner, amb les inteligències múltiples.
  • etc, etc,etc.              
…que ens han mostrat l'existència de les múltiples dimensions        que esmentàvem i totes elles reals.

Pel que fa al canvi en la nostra visió procedimental, als PROCEDIMENTS, del nou model d'educació, ha estat gràcies a tot un gruix d'eines didàctiques, moltes d'elles desconegudes per a nosaltres.

   Disseny de sequències d'activitats.
   Treball colaboratiu-cooperatiu.
   Aula inversa.
   Disseny d'unitats didàctiques.
   Role-Play.
   Rúbriques.
   TIC: twiter, blog, instagram, creative commons, youtube.
   Mapes conceptuals
   Presentacions en grup.
   Carpetes d'aprenentage.
   Moodel.
   Fòrums i debats.
   Dinàmiques de grup.
   Etc, etc, etc.
  
Pel que fa a la visió actitudinal, ACTITUDS i VALORS, afirmam que per a un docent que cerqui l'excel·lència no n’hi ha pro en encentar a saber, ni a saber dur a terme, sino que també es vital fer una síntesi de tot això ajudant a provocar en l'alumne una reflexió que esdevengui al seu torn en "una disposició personal a actuar de determinada manera en relació a certs fets, persones, idees o situacions"↝ definició de l'actitud proposada per Felipe Trillo al seu llibre " La educación en actitudes y valores". 
Si no es treballa per generar un sentit en l'aprenentatge, cap a actituts i valors étics basats en normes socials (el que és millor per a mi i per als altres), hábits personals (el que necessit fer per poder aprendre millor) i actitus específiques envers els distints camps de coneixement (el que necessit fer per aprendre determinats continguts), entenem que es perd tot el que l'educació ha de tenir d' integrador per a la persona.


Resumint, la nostra visió sobre la docencia ha canviat, tant a nivell purament teóric, amb noves idees i plantejaments que cal tenir en compte, com a nivell pràctic i a nivell de significat. Ens esteïm construint a nosaltres mateixos com a subjectes que ensenyen i per fer-ho hem de deconstruir-mos com a subjectes aprenents. 

D'aquesta primera part de la nostra experiéncia formativa podem extreure que:
- El paradigma educatiu es troba, com no pot ser d'altra manera, en constant revisió. 
- Les noves propostes de reforma en l'ensenyament tenen a veure amb elements que lluiten contra una visió propedéutica generalitzada de l'educació. 
- Aquestes noves dinàmiques ens interpelen com a futurs docents, fent-nos prendre consciència de lo vital de la nostra tasca. 
- El treball en aquest sentit passa també per entendre el paper que l'escola constructivista e inclusiva tendrà en el futur pròxim com a marc de referència, on el fenòmen educatiu "tradicional" es troba amb la resta del món social, i n'extreu coneixements. 
- L'assoliment d'aquest nou esquema on començar a treballar es troba incomplet si no entenem a alumnes i al cos docent com a éssers amb necessitats emocionals reals que es troben en constant dialéctica amb el seu procés d'ensenyament-aprenentatge.

Dit això, ara només ens falta posar-ho tot en marxa!

Desitjau-mos un camí ben llarg, 
ple d'ensenyances i ple d'aprenentatges.



dilluns, 21 de novembre del 2016

MÈTODES PER A L'APRENENTATGE DE COMPETÈNCIES

Ens hem nodrit de Zabala i de l'nforme Jacques Delors per afirmar que cal GLOBALITZAR  L'ENSENYAMENT i hem conegut, el primer mestre del treball globalitzat, Ovide Decroly.
Veurem que la globalització de les àrees i de la metodologia en l'ensenyament és la base dels nous mètodes per a L'APRENENTATGE PER COMPETÈNCIES.

El punt de partida es la consideració del caràcter ➝ disciplinar, interdisciplinari i ⇶ metadisciplinar dels components de les competències  
-saber, saber fer, saber ser-

Les dimensions social, interpersonal (cooperació, participació, tolerància, solidaritat,…), personal (responsabilitat, autocrítica, creativitat, llibertat…) i professional (aplicació de coneixements i habilitats i actituds en les diferents tasques, satisfacció de les motivacions, ...)  van una mica més enllà del currículum general. 

La “disciplina” ha estat transformada en ➪ “àrea”, en la qual no hi incluem només continguts disciplinars, sinó també inter i multidisciplinars. 

L'anomenam ÀREA COMÚ (Àrea de tutoria i orientació = àrea comú) i cal crear EIXOS TRANSVERSALS en l'aplicació dels aspectes METACOGNITIUS de les competències.



LA MAJORIA DE COMPONENTS METADISCIPLINARS DE LES COMPETÈNCIES SON DE CARÀCTER PROCEDIMENTAL I ACTITUDINAL...
I COM S'APRENEN ELS PROCEDIMENTS I LES ACTITUDS?
  • ELS PROCEDIMENTS s'aprenen AMB LA PRÀCTICA!!  "a cuinar s'aprèn, cuinant", "a treballar en equip s'hi aprèn treballant en equip". 

Els procediments s’aprenen exercint-los, però serà necessari un model i un temps de reflexió i d’anàlisis per a, com diu Antoni Ballester Vallori,
 +
  • LES ACTITUDS s'aprenen VIVINT-LES!! "la solidaritat s'ha d'interioritzar i tenir ocasió d'actuar amb coherència".

S’aprenen en la participació de múltiples experiències vitals en les quals el component afectiu es determinant.
CONCLUEM que l’aprenentatge dels continguts procedimentals i actitudinals s’adquireixen introduint un procés rigorós i sitemàtic d’AVALUACIÓ dels continguts de responsabilitat, autonomia, cooperació i llibertat.

Imatge: Flickr

Si encara queda algún defensor de la classe magistral, volem dir que no té cap sentit en un model d’ensenyament i aprenentatge per competències. 
Les alternatives podrien ser
la investigació del medi,
projectes de treball, 
anàlisis de casos,
resolució de problemes.
Tot i que cap d’ells creiem que representi l’única resposta vàlida. 
perquè NO HI HA UN ÚNIC MÈTODE
Plantejem que la millor proposta serà la de intercalar les diferents metodologies combinades amb classes expositives segons les característiques de l’alumnat i les particularitats de la competència.


per tant, les NOVES PRÀCTIQUES D’ENSENYAMENT 
I APRENENTAGE 
promouran unes seqüències 
basades en:

↪unes RELACIONS INTERACTIVES que facilitin 
un bon clima de convivència,
que siguin receptives a les propostes dels alumnes, 
que incentivin a l’esforç,
 que promoguin l’activitat mental 
i la metacognició.
Que promoguin ambients de respecte,
confiança, autoestima i autoconfiança
 i que promoguin canals de comunicació
processos de negociació i participació.

↪una ORGANITZACIÓ SOCIAL A LA’AULA 
on nois i noies conviuen, treballen
i es relacionen en equips de treball cooperatiu 
atenent a que els alumnes aprenen a ritmes diferents 
i conviuen al mateix temps el gran grup,
equips petits fixes i heterogenis,
equips flexibles homogenis o heterogenis.

↪que l'ESPAI-TEMPS son variables metodològiques 
i cal tenir en compte que fan falta moltes hores 
per a l'aprenentage d’una seqüència didàctica 
i que l’aula es pot ampliar i "tirar-ne les parets".

↪l' ORGANITZACIÓ DELS CONTINGUTS
que ha d'atendre la lògica de la disciplina 
coordinant-la amb una situació real. 
Continuem aquí esmentant l’enfoc globalitzador 
per a uns aprenentatges significatius.

↪MATERIALS CURRICULARS, importantíssims per a la comunicació de la informació, les exposicions, les activitats, l’experimentació, l’elaboració i construcció del coneixement. 
Calen materials curriculars variats i diversificables, 
que han de suposar un ajut pel professorat, una font de recursos 
i pels diferents ritmes d’aprenentatge. 
Compte! en no perdre la significativitat dels aprenentatges.

↪en L'AVALUACIÓ, en el sentit de control
dels resultats de l’aprenentatge. 
Es un peça clau per determinar 
qualsevol metodologia i 
presenta molta càrrega educativa.


GLOBALITZEM 
A photo posted by Maria Tur (@mariaturribas) on


A BALLAR S'APRÈN BALLANT! 
A RELACIONAR-SE, VIVINT!
A photo posted by Maria Tur (@mariaturribas) on
">

dimecres, 2 de novembre del 2016

AVALUACIÓ, MOTOR DE L'APRENENTATGE

saber o no saber
this is not the question

S'ha produit un canvi teleològic de l'ensenyament i en consequència  de l'avaluació. El model d'ensenyament basat en la superació de les diferents etapes en el camí cap a la Universitat ha canviat. Ja no és tot·hom que vol o pot accdedir-hi, per tant, el paper de l'ensenyament a secundària hauria de ser formar per a la vida. En els darrers temps i en el context educatiu heterogeni i multicultural que ha provocat un sorgiment de nous models d'aprenentatge, entenem que han canviat les tècniques didàctiques i evolucionen cap a la cooperació, la participació i cap a l'autoregulació de l'aprenentatge.  Per això apostam per a que l'avaluació sigui motor de l'aprenentatge. 
Relacionat amb aquestes nocions, Neus Sanmartí, en una entrevista en el diari ara, proposa en una pinzellada una metamorfosi prou interessant. Es tracta de transformar l'aprenentatge en l'autoregulació per a una formació real i significativa. 
Una visió competencial de l’aprenentatge comporta canviar què, com, quan i per què s’avalua.
FINALITAT-MOMENT-AGENT de l'AVALUACIó
En l'aprenentage de l'assignatura de Contextos i Processos Educatius amb na Gemma Tur, ens ha quedat claríssim aquest canvi teleològic que comentàvem:
Una avaluació diagnostica, formativa i sumativa 
(COM)
Una avaluació inicial, continua/processal i final
(QUAN)
Una heteroavaluació, autoavaluació i coavaluació
(QUI)
Per a una autorregulació de l'aprenentatge
(PER QUÈ)




En teoria, l'avaluació en el sistema educatiu té una doble funció: per una banda, com a mitjà per regular els aprenentages, per identificar les dificultats i els errors i trobar camins per superar-los. I per altra banda, com a mitjà per comprovar què s'ha après. En la nostra opinió, és aquesta segona funció la que té més pes en el sistema educatiu actual, en detriment de la primera funció, anomenada formativa.
Plantejant una comparativa amb el model penitenciari, quan es diu que la presó té la doble funció d'ahïllar i rehabilitar els elements socialment perillosos quan a la vida real és obvi que predomina el component d'ahïllament i reclusió social sobre el component de reinserció social.
La fórmula que plantejam per abordar aquest desequilibri seria un empoderament del model educatiu basat en l'avaluació per competencies. Cal entendre aquesta avaluació com la que es focalitza en les respostes eficients donades davant una situación real, concreta i en un lloc i moment determinats -formar per a la vida-.
Aquesta recepta permet al professorat contrastar el grau d’assoliment per part de l’alumnat dels objectius de les àrees i de les competències bàsiques i ajustar, si escau, els processos didàctics .
Permet als alumnes conèixer millor quines són les seves habilitats i talents i ens permet orientar-los en els seus estudis futurs en el cas que vulguin continuar la seva vida acadèmica. Per tant, cal cercar estratègies per compartir amb l’alumnat el procés avaluador i fer-lo partícip i protagonista del seu procés d’aprenentatge. 
Compartint el procés d’avaluació amb els alumnes, amb la resta del professorat i les famílies els fem responsables de la seva progressió.
Per afavorir la generació d’idees, la creativitat i l’aprenentatge en definitiva, cal despenalitzar l’error, generar un entorn favorable i sense por a compartir les dificultats, assumint que els humans no som perfectes i per tant els processos que desenvolupem seran susceptibles de millora, fins i tot el propi procés d’avaluació.
Que, no menys que saber, dubtar m’agrada! 
(Che, non men che saver, dubbiar m’aggrata) 
DANTE , Divina comèdia, Infern, XI
PD:RÚBRICA, INSTRUMENT D'AVALUACIÓ PER A LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Ja hem mencionat el valor que té l’avaluació com a motor d’aprenentatge  i com aquesta no només ha de dependre del professor sinó també de l’alumnat activament. Una eina ràpida i eficaç de dur-ho a terme és mitjançant l’ús de rúbriques. Les RÚBRIQUES es poden adaptar i dissenyar per avaluar qualsevol capacitat i tipus de tasca.  
"RUBRIQUEM" PER APRENDRE A APRENDRE!
A photo posted by Maria Tur (@mariaturribas) on