saber o no saber
this is not the question
S'ha produit un canvi teleològic de l'ensenyament i en consequència de l'avaluació. El model d'ensenyament basat en la superació de les diferents etapes en el camí cap a la Universitat ha canviat. Ja no és tot·hom que vol o pot accdedir-hi, per tant, el paper de l'ensenyament a secundària hauria de ser formar per a la vida. En els darrers temps i en el context educatiu heterogeni i multicultural que ha provocat un sorgiment de nous models d'aprenentatge, entenem que han canviat les tècniques didàctiques i evolucionen cap a la cooperació, la participació i cap a l'autoregulació de l'aprenentatge. Per això apostam per a que l'avaluació sigui motor de l'aprenentatge.
Relacionat amb aquestes nocions, Neus Sanmartí, en una entrevista en el diari ara, proposa en una pinzellada una metamorfosi prou interessant. Es tracta de transformar l'aprenentatge en l'autoregulació per a una formació real i significativa.
Una
visió competencial de l’aprenentatge comporta canviar què, com, quan i per què
s’avalua.
FINALITAT-MOMENT-AGENT de l'AVALUACIó
En l'aprenentage de l'assignatura de Contextos i Processos Educatius amb na Gemma Tur, ens ha quedat claríssim aquest canvi teleològic que comentàvem:
Una avaluació diagnostica, formativa i sumativa
(COM)
Una avaluació inicial, continua/processal i final
(QUAN)
Una heteroavaluació, autoavaluació i coavaluació
(QUI)
Per a una autorregulació de l'aprenentatge
(PER QUÈ)
En teoria, l'avaluació en el sistema educatiu té una doble funció: per una banda, com a mitjà per regular els aprenentages, per identificar les dificultats i els errors i trobar camins per superar-los. I per altra banda, com a mitjà per comprovar què s'ha après. En la nostra opinió, és aquesta segona funció la que té més pes en el sistema educatiu actual, en detriment de la primera funció, anomenada formativa.
Plantejant una comparativa amb el model penitenciari, quan es diu que la presó té la doble funció d'ahïllar i rehabilitar els elementssocialment perillososquan a la vida real és obvi que predomina el component d'ahïllament i reclusió social sobre el component de reinserció social.
La fórmula que plantejam per abordar aquest desequilibri seria un empoderament del model educatiu basat en l'avaluació per competencies. Cal entendre aquesta avaluació com la que es focalitza en les respostes eficients donades davant una situación real, concreta i en un lloc i moment determinats -formar per a la vida-.
Aquesta recepta permet al professorat contrastar el grau d’assoliment per part de l’alumnat dels objectius de les àrees i de les competències bàsiques i ajustar, si escau, els processos didàctics .
Permet als alumnes conèixer millor quines són les seves habilitats i talents i ens permet orientar-los en els seus estudis futurs en el cas que vulguin continuar la seva vida acadèmica. Per tant, cal cercar estratègies per compartir amb l’alumnat el procés avaluador i fer-lo partícip i protagonista del seu procés d’aprenentatge.
Compartint el procés d’avaluació amb els alumnes, amb la resta del professorat i les famílies els fem responsables de la seva progressió.
Aquesta recepta permet al professorat contrastar el grau d’assoliment per part de l’alumnat dels objectius de les àrees i de les competències bàsiques i ajustar, si escau, els processos didàctics .
Permet als alumnes conèixer millor quines són les seves habilitats i talents i ens permet orientar-los en els seus estudis futurs en el cas que vulguin continuar la seva vida acadèmica. Per tant, cal cercar estratègies per compartir amb l’alumnat el procés avaluador i fer-lo partícip i protagonista del seu procés d’aprenentatge.
Compartint el procés d’avaluació amb els alumnes, amb la resta del professorat i les famílies els fem responsables de la seva progressió.
Per afavorir la generació d’idees, la creativitat i l’aprenentatge en definitiva, cal despenalitzar l’error, generar un entorn favorable i sense por a compartir les dificultats, assumint que els humans no som perfectes i per tant els processos que desenvolupem seran susceptibles de millora, fins i tot el propi procés d’avaluació.
Que, no menys que saber, dubtar m’agrada!
(Che, non men che saver, dubbiar m’aggrata)DANTE , Divina comèdia, Infern, XI
PD:RÚBRICA, INSTRUMENT D'AVALUACIÓ PER A LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Ja
hem mencionat el valor que té l’avaluació com a motor d’aprenentatge i com aquesta no només ha de dependre del professor sinó també de
l’alumnat activament. Una eina ràpida i eficaç de dur-ho a terme és mitjançant
l’ús de rúbriques. Les RÚBRIQUES es poden adaptar i dissenyar per avaluar qualsevol capacitat i tipus
de tasca.
"RUBRIQUEM" PER APRENDRE A APRENDRE!
Hola companys! Les vostres darreres entrades destaquen per l'originalitat en què utilitzeu el format de les lletres, una mesura arriscada però que dóna frescor a la vista i que ens ajuda a organitzar la lectura.
ResponEliminaPel que fa al contingut, considero interessant la comparació que feu entre el model penitenciari i la funció de l'avaluació simplement com a comprovant del què s'ha après.
A més, em sembla molt positiu que us sumeu al carro de complementar les lectures obligatòries amb material extra: mencionar les rúbriques com a eina per “avaluar qualsevol capacitat i tipus de tasca”. A més, personalment, considero que aquestes són útils perquè l'alumne s'autoavalui i reflexioni sobre els seus punts forts i les seves mancances.