Ens hem nodrit de Zabala i de l'nforme Jacques Delors per afirmar que cal GLOBALITZAR L'ENSENYAMENT i hem conegut, el primer mestre del treball globalitzat, Ovide Decroly.
Veurem que la globalització de les àrees i de la metodologia en l'ensenyament és la base dels nous mètodes per a L'APRENENTATGE PER COMPETÈNCIES.
El punt de partida es la consideració del caràcter ➝ disciplinar, ⇉interdisciplinari i ⇶ metadisciplinar dels components de les competències
-saber, saber fer, saber ser-
Les dimensions social, interpersonal (cooperació, participació, tolerància, solidaritat,…), personal (responsabilitat, autocrítica, creativitat, llibertat…) i professional (aplicació de coneixements i habilitats i actituds en les diferents tasques, satisfacció de les motivacions, ...) van una mica més enllà del currículum general.
La “disciplina” ha estat transformada en ➪ “àrea”, en la qual no hi incluem només continguts disciplinars, sinó també inter i multidisciplinars.
L'anomenam ÀREA COMÚ (Àrea de tutoria i orientació = àrea comú) i cal crear EIXOS TRANSVERSALS en l'aplicació dels aspectes METACOGNITIUS de les competències.
LA MAJORIA DE COMPONENTS METADISCIPLINARS DE LES COMPETÈNCIES SON DE CARÀCTER PROCEDIMENTAL I ACTITUDINAL...
I COM S'APRENEN ELS PROCEDIMENTS I LES ACTITUDS?
⬇
- ELS PROCEDIMENTS s'aprenen AMB LA PRÀCTICA!! "a cuinar s'aprèn, cuinant", "a treballar en equip s'hi aprèn treballant en equip".
⬇
Els procediments s’aprenen exercint-los, però serà necessari un model i un temps de reflexió i d’anàlisis per a, com diu Antoni Ballester Vallori,
+
- LES ACTITUDS s'aprenen VIVINT-LES!! "la solidaritat s'ha d'interioritzar i tenir ocasió d'actuar amb coherència".
⬇
S’aprenen en la participació de múltiples experiències vitals en les quals el component afectiu es determinant.
⇊
CONCLUEM que l’aprenentatge dels continguts procedimentals i actitudinals s’adquireixen introduint un procés rigorós i sitemàtic d’AVALUACIÓ dels continguts de responsabilitat, autonomia, cooperació i llibertat.
Imatge: Flickr
Si encara queda algún defensor de la classe magistral, volem dir que no té cap sentit en un model
d’ensenyament i aprenentatge per competències.
Les alternatives podrien ser:
la
investigació del medi,
projectes de treball,
anàlisis de casos,
resolució de
problemes.
Tot i que cap d’ells creiem que representi l’única resposta vàlida.
perquè NO HI
HA UN ÚNIC MÈTODE
Plantejem que la millor proposta serà la de intercalar les
diferents metodologies combinades amb classes expositives segons les
característiques de l’alumnat i les particularitats de la competència.
⬇
per tant, les NOVES PRÀCTIQUES D’ENSENYAMENT
I APRENENTAGE
promouran unes seqüències
basades en:
↪unes RELACIONS INTERACTIVES que facilitin
un bon clima de convivència,
un bon clima de convivència,
que siguin receptives a les propostes dels alumnes,
que incentivin a l’esforç,
que promoguin l’activitat mental
i la metacognició.
Que promoguin ambients de respecte,
confiança, autoestima i autoconfiança
que promoguin l’activitat mental
i la metacognició.
Que promoguin ambients de respecte,
confiança, autoestima i autoconfiança
i que promoguin canals de comunicació
processos de negociació i participació.
processos de negociació i participació.
↪una ORGANITZACIÓ SOCIAL A LA’AULA
on nois i noies conviuen, treballen
on nois i noies conviuen, treballen
i es relacionen en equips de treball
cooperatiu
atenent a que els alumnes aprenen a ritmes diferents
i conviuen al mateix temps el gran grup,
equips petits fixes i heterogenis,
atenent a que els alumnes aprenen a ritmes diferents
i conviuen al mateix temps el gran grup,
equips petits fixes i heterogenis,
equips
flexibles homogenis o heterogenis.
↪que l'ESPAI-TEMPS son variables
metodològiques
i cal tenir en compte que fan falta moltes hores
per a
l'aprenentage d’una seqüència didàctica
i que l’aula es pot ampliar i "tirar-ne les parets".
↪l' ORGANITZACIÓ DELS CONTINGUTS
que ha d'atendre la lògica de la disciplina
coordinant-la amb una situació real.
que ha d'atendre la lògica de la disciplina
coordinant-la amb una situació real.
Continuem aquí esmentant l’enfoc globalitzador
per a uns aprenentatges significatius.
per a uns aprenentatges significatius.
↪MATERIALS CURRICULARS, importantíssims per a la comunicació de la informació, les exposicions, les
activitats, l’experimentació, l’elaboració i construcció del coneixement.
Calen
materials curriculars variats i diversificables,
que han de suposar un ajut pel
professorat, una font de recursos
i pels diferents ritmes d’aprenentatge.
Compte! en no perdre la significativitat dels
aprenentatges.
↪en L'AVALUACIÓ, en el sentit
de control
dels resultats de l’aprenentatge.
dels resultats de l’aprenentatge.
Es un peça clau per determinar
qualsevol metodologia i
presenta molta càrrega educativa.
qualsevol metodologia i
presenta molta càrrega educativa.
GLOBALITZEM
A BALLAR S'APRÈN BALLANT!
A RELACIONAR-SE, VIVINT!
Bon dia Quique i Maria,
ResponEliminaM'agrada molt el format que li heu donat a l'entrada, fresc i fora del que m'esperaria en començar a llegir. Això m'ha fet llegir amb un extra d'atenció per la sorpresa que m'ha suposat.
D'altra banda, em sembla encertat el contingut que proposeu en l'entrada i que, al cap i a l'últim, resumeix tot el que estem aprenent al llarg del màster: la importància d'un ensenyament per a la vida, d'ensenyar eines més que omplir caps amb continguts, partir des de l'experiència i la vivència directa… El repte que tenim per davant.
M'agrada la frase de Picasso i la foto que li acompanya. Això relaciona l'aprenentatge com un procés que hem d'interioritzar i practicar-ho al llarg de tota la vida. No aprenem només com a alumnes en l'institut. En aquest sentit, just ahir van donar una notícia per la televisió d'una senyora de 96 anys ...!que acabava de llicenciar-se en químiques!. Ella podria fer seva la frase “Encara aprenc”.
¡¡Hola chicos!!
ResponEliminaSinceramente me encanta vuestro blog. Habéis elegido un formato muy original y creativo. Es la primera vez que leyendo algo en el ordenador me siento como si estuviera leyendo una revista con diferentes artículos de opinión.
En cuanto a las ideas que destacáis en la entrada también me parecen muy adecuadas. Estoy de acuerdo con vosotros en que el factor de la experiencia es fundamental en el proceso de enseñanza-aprendizaje, de otro modo todo lo que queremos trasmitir se queda en el olvido. También me ha gustado que mencionarais que no hay un único método de enseñanza sino que la clave está en combinar diferentes metodologías según las características del alumnado. Desde mi punto de vista ese es el secreto para conseguir una conexión fructífera entre profesor y alumno.
Muchas gracias por vuestras aportaciones.
Un saludo
Tamara