L'OPEN DEL MFP

SEGUIM APRENENT

Gràcies a la tasca anterior de fer el nostre "Personal Learning Environment", ens hem adonat del fet que, maldament tenim una idea de les funcions, l'ús tècnic a nivell "usuari" i les possibles contextualitzacions dins l'aula de moltes de les eines que surten al nostre PLE, ens fa falta PROFUNDITZAR en elles i dominar-les a un altre nivell per poder dur a terme la nostra tasca com a professors del segle XXI, que pràcticament ja som.

En aquesta anàlisi del nostre entorn d'aprenentatge ens trobem amb tres eines (Blogger, Twitter i Instagram) que són les que hem utilitzat més.

Blogger, tot i ser la que més tard hem incorporat al nostre arsenal, ha resultat ser molt útil a l'hora d'elaborar i seqüenciar les nostres experiències en un format quasi de diari personal, on poder reflexionar sobre el mateix desenvolupament durant el curs de tots els nous materials que anàvem veient, no tan sols en l'assignatura pròpiament associada a aquest, sinó en totes les del Màster de Formació del Professorat, i analitzar també l'aprenentatge dels nostres companys i companyes en un procés en paral·lel.

Twitter ha sigut tot un descobriment quant a "finestra" des d'on entreveure per primer cop la possibilitat real, factible, d'entrar en contacte amb diverses personalitats del món de l'educació i d'àrees adjacents, limítrofes, en un entorn enriquidor, personalitzat i fluid d'intercanvi d'informació en temps real. La formació d'una xarxa interessant de contactes "piuladors" que ens aportin elements aplicables a l'aula durant el dia a dia en la nostra feina com a educadors ens ha paregut molt essencial.

Pel que fa a Instagram…Entenem que les seves possibilitats futures són enormes. És una de les xarxes socials amb més projecció de futur i per tant, es troba encara en un procés de reinvenció vertiginós per arribar al nivell de gegants com Facebook. Entenem que, com a dispositiu amb una franja d'usuaris molt jove, el llenguatge que hi opera és un tresor per captar als nostres alumnes i per tant, es fa necessari a base d'il·lusió un esforç de traducció per la nostra part. Si a la joventut els hi agrada, a nosaltres ens ha d'agradar per força, no n'hi ha d'altra.

D'acord amb la terminologia d'en Zimmerman, englobem aquests tres dispositius dins de l'àrea de COMPARTIR, al nivell de les Xarxes Socials i de posada en comú de la informació. Es trobaria en l'anomenada Fase de Reflexió-Autocrítica relacionada amb un primer judici, que té a veure amb l'avaluació en la dimensió personal -fins a quin punt es veu l'aprenent com a protagonista del resultat, sigui contrari o favorable al previst-, i un segon judici que té a veure amb els aspectes emocionals que ha generat el procés d'aprenentatge i la reacció de la persona.

Sintetitzant i parlant de quin paper hi jugaran totes aquestes "peces de Lego" en el nostre fer i no fer educatiu, hem arribat a la conclusió de què tant Blogger com Twitter ens pareixen eines que, sense menystenir el seu potencial de forma puntual per assolir certs objectius dins l'aula per part dels alumnes, són més eficaces com a elements de suport per al professorat, a l'hora de trobar i teoritzar (posada en comú) diferents teories i metodologies. D'altra banda tenim Instagram, que pel fet de, com ja hem dit abans, ser un dels vectors on avui en dia està sorgint la presència massiva de la joventut a la Internet, és un filó d'on treure molt profit. Tot i que ens pareix que el format de l'aplicació presenta un caire massa invasiu per treballar a l'aula d'una manera directa, sense uns mínims de salvaguarda de la privacitat de la intimitat (no hem d'oblidar mai que tractem amb menors d'edat, amb tot el que això comporta quant a responsabilitat per part nostra).

En definitiva, ens intriguen totes les possibilitats obertes que aquestes eines TIC duen amb elles, les promeses de trobades en comú de diferents visions sobre un mateix objecte, EL PROCÉS D'APRENDRE.

ADEU, COMPANYS I AMICS!

SAL pel PLE

SELF ABLE LEARNING (SAL)  for  PERSONAL LEARNING ENVIRONMENT (PLE)

"Millorant el sabor de la nostra sopa de lletres"

En el camí per esdevenir un competent aprenent que s'autogestiona l'aprenetatge hi trobem tres passes:

1r. La Fase de Planificació - Pronòstic: Basada en dues subfases, la primera d'anàlisis de la tasca a nivell de plantejament d'objectius (què) i de l'estratègia per portar-ho a terme (com) i la segona d'automotivació intrínseca d'acord amb unes expectatives d'eficàcia prèvies que condicionen el procés d'aprenentatge.

2n. La Fase d'Actuació - Experimentació: Basada també en dues subfases, una primera d'autoregulació i de focalitzar i mantenir l'atenció durant la tasca i la segona d'introspecció metacognitiva, pensant-se a un mateix mentre aprèn.

3r. La Fase Reflexió - Autocrítica: Composta per dues subfases que tenen a veure amb un judici sobre el resultat. El primer judici té a veure amb l'avaluació en la dimensió personal -fins quin punt es veu l'aprenent com a protagonista del resultat, sigui contrari o favorable al previst-. El segon judici té a veure amb els aspectes emocionals que ha generat el procés d'aprenentatge i la reacció de la persona. 

Aquesta Fase de "tancament" del cicle d'aprenentatge proposat per Zimmerman (2002) repercuteix en la següent primer fase del pròxim cicle en el sistema de l'aprenentatge.

Aquest model d'aprenentatge és millorable?
A priori, ens convenç sobretot a nivell d'esquema per explicar com és el procés d'aprenentatge humà tot i que pensem que Zimmerman focalitza excessivament en l'individu. Nosaltres proposaríem a Zimmerman que desenvolupés un model de caràcter holístic perquè entenem que el procés d'aprenentatge té una part col·lectiva que no es veu reflectida.

Si parlem de la utilització d'elements tecnològics en un procés d'aprenentatge haurem de respondre a 3 preguntes:

ON?

⬇

Les eines de CERCAR i EXPLORAR la informació les utilitzarien en la fase de planificació i anàlisi.

Dins aquesta categoria els motors de recerca son els protagonistes i GOOGLE el mes utilitzat.Des del nostre punt de vista, els aspectes positius de Google son que està molt ben contextualitzat (país, llengua, etc), es intuitiu, facilita en gran mesura la recerca de la informació, ràpid i potent i es coordina amb gran nombre d' eines i dispsitius que el complementen.

COM?

⬇

Les eines per CREAR i EXPERIMENTAR les utilitzarien en la fase d'actuació i experimentació.
L'eina d'aquesta categoria que més ens convenç a tots dos és el WORD. Creiem que compleix les expectatives per crear tant a nivell d'escriptura com de disseny. Ens motiva per experimentant en àmbits diferents ja que, com google, es coordina molt fàcilment amb altres eines i dispositius.

                                                                 AMB QUI?

⬇

Classificar les eines, la funció de les quals és COMPARTIR, ens resulta més complicat. No és el mateix compartir en un moment o altre del procés d'aprenentatge proposat per en Zimmerman.

Si compartim en la primera fase, faríem partícips als altres de la planificació dels objectius i disseny de les estratègies. Si ho fem en la segona fase, volem incloure als altres en el moment creatiu. Si és en la tercera fase, voldríem rebre feedback a la reflexió - resultat final.

Facebook és l'estrella. L'accessibilitat és molt bona, la quantitat de formats compatibles amb què compartir arxius és molt gran, pot servir fins i tot com a element per guardar i enviar arxius en un equip de treball i és molt difícil que no tinguis en comú aquesta eina amb un altra persona, a causa del seu ús increïblement extens.

                

                                     PLE @mariaturribas

En el meu procés d'elaboració del PLE (@mariaturribas) m'ha sorprès l'univers d'eines TIC que existeixen. I encara més gran ha estat la meva sorpresa en veure la gran quantitat d'eines que en menor o major freqüència utilitzo.

Algunes formen part de la meva vida quotidiana, altres les utilitzaré en algun moment puntual per facilitar alguna tasca de recerca o organització de la informació o per crear un producte. El mateix amb les eines per compartir.

En la meva feina actual, en el món assistencial, també existeix un entorn personal d'aprenentatge format per altres professionals i recursos però he de reconèixer que no l'hi havia donat el valor que es mereix. No havia valorat el meu entorn com a font d'aprenentatge. Assumeixo una renovada situació personal i professional més proactiva i enceto un nou  procés d'aprenentege continu.
En tot moment tindré en compte l'actitud -els bons ciutadans digitals han de ser educats, honestos, responsables, humils, respectuós amb un mateix i amb els altres, solidaris (Teresa Romeu)-.

Voldria aprendre a aprendre amb les TIC i esdevenir una bona ciutadana digital.
SAL en el sentit d'habilitat d'autoaprenentatge en el PLE com entorn on es desenvolupa.

           PLE @enriquelacambra

 

Pel que fa al meu procés d'elaboració (@enriquelacambra) he intentat reproduir a nivell visual les diferents apps, dispositius digitals, elements, etc. que integren el meu PLE, associant-les "grosso modo" amb tres de les quatre grans àrees o lòbuls cerebrals (frontal, parietal i temporal) i les funcions que aquestes duen a terme. És a dir, que els elements que es troben al lòbul frontal (zona esquerra-a dalt) en tenir una funció de RECERCA I EXPLORACIÓ, es trobarien relacionades amb les funcions pròpiament frontals, com són la planificació, la coordinació i la direcció de l'aprenentatge. En el cas del lòbul parietal (zona superior-lleugerament a la dreta), ens trobem amb elements amb funció de CREAR I EXPERIMENTAR, vinculats amb la funció parietal de resoldre problemes i de percebre el propi coneixement (cognició). Finalment, al lòbul temporal (zona central, inferior) es troben els elements la funció dels cuals és COMPARTIR, que són per excel·lència les xarxes socials, relacionades amb la funció temporal de la memòria a llarg termini.

M'ha sorprès la gran quantitat d'informació i d'estudis que hi ha sobre aquest tema (relació d'àrees corticals superiors amb diferents dispositius tecnològics) i la poca informació d'aquesta relació amb àrees més antigues del nostre cervell, com el cerebel, per exemple. I plantejar aquest tipus de PLE m'ha servit per tornar a rememorar aspectes de la meva formació que no havia treballat en anys, funcions cerebrals sobretot, així com descobrir nous estudis i per fer conscient el meu entorn d'aprenentatge virtual, amb els seus aspectes positius i les seves mancances, tot d'una manera molt visual, poc costosa.

En definitiva, una experiència molt favorable amb aquesta nova eina que ben segur passarà a formar part del nostre "arsenal"!

QUÈ HEM APRÈS PER ANAR A ENSENYAR?

Quina classe de professors serem?

La nostra visió sobre l'educació ha canviat substancialment. És com si ens havéssim posat unes ulleres multidimensionals. 

Hem adquirit múltiples recursos i eines concretes que ben segur, ens facilitarán el gran repte d'ensenyar. D'ensenyar a aprendre.

La visió conceptual sobre l'educació potser no ens ha canviat tant, però l'actitudinal i sobretot la procedimental, sí. 

Recordem la competència de cuinar una truita? (font)

Pel que fa als CONCEPTES, ha estat un descobriment d'autors i "mestres" com: 

• Zabala i Arnau, que conceptualment son un referent.
• Sanmartí i el seu motor de l'aprenentatge.
• Funes i la seva visió sobre l'aprenentatge dels adolescents.
• Castillo i els seus estils d'aprenentatge.
• Graells, gran referent.
• Trujillo, que diu que "es impossible no ensenyar".
• Jordi Adell, afirma que "les TIC no fan ni bo ni dolent un docent".
• Chomsky, impulsor de la revolució en psicologia.
• Ken Robinson, promovent una escola creativa.
• Gardner, amb les inteligències múltiples.
• etc, etc,etc.              

…que ens han mostrat l'existència de les múltiples dimensions        que esmentàvem i totes elles reals.

Pel que fa al canvi en la nostra visió procedimental, als PROCEDIMENTS, del nou model d'educació, ha estat gràcies a tot un gruix d'eines didàctiques, moltes d'elles desconegudes per a nosaltres.

•   Disseny de sequències d'activitats.

•   Treball colaboratiu-cooperatiu.

•   Aula inversa.

•   Disseny d'unitats didàctiques.

•   Role-Play.

•   Rúbriques.

•   TIC: twiter, blog, instagram, creative commons, youtube.

•   Mapes conceptuals

•   Presentacions en grup.

•   Carpetes d'aprenentage.

•   Moodel.

•   Fòrums i debats.

•   Dinàmiques de grup.

•   Etc, etc, etc.

  

Pel que fa a la visió actitudinal, ACTITUDS i VALORS, afirmam que per a un docent que cerqui l'excel·lència no n’hi ha pro en encentar a saber, ni a saber dur a terme, sino que també es vital fer una síntesi de tot això ajudant a provocar en l'alumne una reflexió que esdevengui al seu torn en "una disposició personal a actuar de determinada manera en relació a certs fets, persones, idees o situacions"↝ definició de l'actitud proposada per Felipe Trillo al seu llibre " La educación en actitudes y valores". 
Si no es treballa per generar un sentit en l'aprenentatge, cap a actituts i valors étics basats en normes socials (el que és millor per a mi i per als altres), hábits personals (el que necessit fer per poder aprendre millor) i actitus específiques envers els distints camps de coneixement (el que necessit fer per aprendre determinats continguts), entenem que es perd tot el que l'educació ha de tenir d' integrador per a la persona.

Resumint, la nostra visió sobre la docencia ha canviat, tant a nivell purament teóric, amb noves idees i plantejaments que cal tenir en compte, com a nivell pràctic i a nivell de significat. Ens esteïm construint a nosaltres mateixos com a subjectes que ensenyen i per fer-ho hem de deconstruir-mos com a subjectes aprenents. 

D'aquesta primera part de la nostra experiéncia formativa podem extreure que:

- El paradigma educatiu es troba, com no pot ser d'altra manera, en constant revisió. 

- Les noves propostes de reforma en l'ensenyament tenen a veure amb elements que lluiten contra una visió propedéutica generalitzada de l'educació. 

- Aquestes noves dinàmiques ens interpelen com a futurs docents, fent-nos prendre consciència de lo vital de la nostra tasca. 

- El treball en aquest sentit passa també per entendre el paper que l'escola constructivista e inclusiva tendrà en el futur pròxim com a marc de referència, on el fenòmen educatiu "tradicional" es troba amb la resta del món social, i n'extreu coneixements. 

- L'assoliment d'aquest nou esquema on començar a treballar es troba incomplet si no entenem a alumnes i al cos docent com a éssers amb necessitats emocionals reals que es troben en constant dialéctica amb el seu procés d'ensenyament-aprenentatge.

Dit això, ara només ens falta posar-ho tot en marxa!

Desitjau-mos un camí ben llarg, 

ple d'ensenyances i ple d'aprenentatges.

MÈTODES PER A L'APRENENTATGE DE COMPETÈNCIES

Ens hem nodrit de Zabala i de l'nforme Jacques Delors per afirmar que cal GLOBALITZAR  L'ENSENYAMENT i hem conegut, el primer mestre del treball globalitzat, Ovide Decroly.

Veurem que la globalització de les àrees i de la metodologia en l'ensenyament és la base dels nous mètodes per a L'APRENENTATGE PER COMPETÈNCIES.

El punt de partida es la consideració del caràcter ➝ disciplinar, ⇉interdisciplinari i ⇶ metadisciplinar dels components de les competències  

-saber, saber fer, saber ser-

Les dimensions social, interpersonal (cooperació, participació, tolerància, solidaritat,…), personal (responsabilitat, autocrítica, creativitat, llibertat…) i professional (aplicació de coneixements i habilitats i actituds en les diferents tasques, satisfacció de les motivacions, ...)  van una mica més enllà del currículum general. 

La “disciplina” ha estat transformada en ➪ “àrea”, en la qual no hi incluem només continguts disciplinars, sinó també inter i multidisciplinars. 

L'anomenam ÀREA COMÚ (Àrea de tutoria i orientació = àrea comú) i cal crear EIXOS TRANSVERSALS en l'aplicació dels aspectes METACOGNITIUS de les competències.

LA MAJORIA DE COMPONENTS METADISCIPLINARS DE LES COMPETÈNCIES SON DE CARÀCTER PROCEDIMENTAL I ACTITUDINAL...

I COM S'APRENEN ELS PROCEDIMENTS I LES ACTITUDS?

⬇

• ELS PROCEDIMENTS s'aprenen AMB LA PRÀCTICA!!  "a cuinar s'aprèn, cuinant", "a treballar en equip s'hi aprèn treballant en equip". 

⬇

Els procediments s’aprenen exercint-los, però serà necessari un model i un temps de reflexió i d’anàlisis per a, com diu Antoni Ballester Vallori,

  un aprenentage significatiu. 

 +

• LES ACTITUDS s'aprenen VIVINT-LES!! "la solidaritat s'ha d'interioritzar i tenir ocasió d'actuar amb coherència".

⬇

S’aprenen en la participació de múltiples experiències vitals en les quals el component afectiu es determinant.

⇊

CONCLUEM que l’aprenentatge dels continguts procedimentals i actitudinals s’adquireixen introduint un procés rigorós i sitemàtic d’AVALUACIÓ dels continguts de responsabilitat, autonomia, cooperació i llibertat.

Imatge: Flickr

Si encara queda algún defensor de la classe magistral, volem dir que no té cap sentit en un model d’ensenyament i aprenentatge per competències. 

Les alternatives podrien ser: 

la investigació del medi,

projectes de treball, 

anàlisis de casos,

resolució de problemes.

Tot i que cap d’ells creiem que representi l’única resposta vàlida. 

perquè NO HI HA UN ÚNIC MÈTODE

Plantejem que la millor proposta serà la de intercalar les diferents metodologies combinades amb classes expositives segons les característiques de l’alumnat i les particularitats de la competència.

⬇

per tant, les NOVES PRÀCTIQUES D’ENSENYAMENT 

I APRENENTAGE 

promouran unes seqüències 

basades en:

↪unes RELACIONS INTERACTIVES que facilitin 
un bon clima de convivència,

que siguin receptives a les propostes dels alumnes, 

que incentivin a l’esforç,
 que promoguin l’activitat mental 
i la metacognició.
Que promoguin ambients de respecte,
confiança, autoestima i autoconfiança

 i que promoguin canals de comunicació
processos de negociació i participació.

↪una ORGANITZACIÓ SOCIAL A LA’AULA 
on nois i noies conviuen, treballen

i es relacionen en equips de treball cooperatiu 
atenent a que els alumnes aprenen a ritmes diferents 
i conviuen al mateix temps el gran grup,
equips petits fixes i heterogenis,

equips flexibles homogenis o heterogenis.

↪que l'ESPAI-TEMPS son variables metodològiques 

i cal tenir en compte que fan falta moltes hores 

per a l'aprenentage d’una seqüència didàctica 

i que l’aula es pot ampliar i "tirar-ne les parets".

↪l' ORGANITZACIÓ DELS CONTINGUTS
que ha d'atendre la lògica de la disciplina 
coordinant-la amb una situació real. 

Continuem aquí esmentant l’enfoc globalitzador 
per a uns aprenentatges significatius.

↪MATERIALS CURRICULARS, importantíssims per a la comunicació de la informació, les exposicions, les activitats, l’experimentació, l’elaboració i construcció del coneixement. 

Calen materials curriculars variats i diversificables, 

que han de suposar un ajut pel professorat, una font de recursos 

i pels diferents ritmes d’aprenentatge. 

Compte! en no perdre la significativitat dels aprenentatges.

↪en L'AVALUACIÓ, en el sentit de control
dels resultats de l’aprenentatge. 

Es un peça clau per determinar 
qualsevol metodologia i 
presenta molta càrrega educativa.

GLOBALITZEM 

L'ENSENYAMENT POPULAR 

Ball pages a sa Font des Verger

A photo posted by Maria Tur (@mariaturribas) on Aug 10, 2014 at 2:29pm PDT

A BALLAR S'APRÈN BALLANT! 

A RELACIONAR-SE, VIVINT!

A photo posted by Maria Tur (@mariaturribas) on Aug 10, 2014 at 2:29pm PDT

">

AVALUACIÓ, MOTOR DE L'APRENENTATGE

saber o no saber
this is not the question

S'ha produit un canvi teleològic de l'ensenyament i en consequència  de l'avaluació. El model d'ensenyament basat en la superació de les diferents etapes en el camí cap a la Universitat ha canviat. Ja no és tot·hom que vol o pot accdedir-hi, per tant, el paper de l'ensenyament a secundària hauria de ser formar per a la vida. En els darrers temps i en el context educatiu heterogeni i multicultural que ha provocat un sorgiment de nous models d'aprenentatge, entenem que han canviat les tècniques didàctiques i evolucionen cap a la cooperació, la participació i cap a l'autoregulació de l'aprenentatge.  Per això apostam per a que l'avaluació sigui motor de l'aprenentatge. 

Relacionat amb aquestes nocions, Neus Sanmartí, en una entrevista en el diari ara, proposa en una pinzellada una metamorfosi prou interessant. Es tracta de transformar l'aprenentatge en l'autoregulació per a una formació real i significativa. 

Una visió competencial de l’aprenentatge comporta canviar què, com, quan i per què s’avalua.

FINALITAT-MOMENT-AGENT de l'AVALUACIó

En l'aprenentage de l'assignatura de Contextos i Processos Educatius amb na Gemma Tur, ens ha quedat claríssim aquest canvi teleològic que comentàvem:

Una avaluació diagnostica, formativa i sumativa 
(COM)
Una avaluació inicial, continua/processal i final
(QUAN)
Una heteroavaluació, autoavaluació i coavaluació
(QUI)
Per a una autorregulació de l'aprenentatge
(PER QUÈ)

En teoria, l'avaluació en el sistema educatiu té una doble funció: per una banda, com a mitjà per regular els aprenentages, per identificar les dificultats i els errors i trobar camins per superar-los. I per altra banda, com a mitjà per comprovar què s'ha après. En la nostra opinió, és aquesta segona funció la que té més pes en el sistema educatiu actual, en detriment de la primera funció, anomenada formativa.

Plantejant una comparativa amb el model penitenciari, quan es diu que la presó té la doble funció d'ahïllar i rehabilitar els elements socialment perillosos quan a la vida real és obvi que predomina el component d'ahïllament i reclusió social sobre el component de reinserció social.

La fórmula que plantejam per abordar aquest desequilibri seria un empoderament del model educatiu basat en l'avaluació per competencies. Cal entendre aquesta avaluació com la que es focalitza en les respostes eficients donades davant una situación real, concreta i en un lloc i moment determinats -formar per a la vida-.
Aquesta recepta permet al professorat contrastar el grau d’assoliment per part de l’alumnat dels objectius de les àrees i de les competències bàsiques i ajustar, si escau, els processos didàctics .
Permet als alumnes conèixer millor quines són les seves habilitats i talents i ens permet orientar-los en els seus estudis futurs en el cas que vulguin continuar la seva vida acadèmica. Per tant, cal cercar estratègies per compartir amb l’alumnat el procés avaluador i fer-lo partícip i protagonista del seu procés d’aprenentatge. 
Compartint el procés d’avaluació amb els alumnes, amb la resta del professorat i les famílies els fem responsables de la seva progressió.

Per afavorir la generació d’idees, la creativitat i l’aprenentatge en definitiva, cal despenalitzar l’error, generar un entorn favorable i sense por a compartir les dificultats, assumint que els humans no som perfectes i per tant els processos que desenvolupem seran susceptibles de millora, fins i tot el propi procés d’avaluació.

Que, no menys que saber, dubtar m’agrada! 

(Che, non men che saver, dubbiar m’aggrata) 

DANTE , Divina comèdia, Infern, XI

PD:RÚBRICA, INSTRUMENT D'AVALUACIÓ PER A LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Ja hem mencionat el valor que té l’avaluació com a motor d’aprenentatge  i com aquesta no només ha de dependre del professor sinó també de l’alumnat activament. Una eina ràpida i eficaç de dur-ho a terme és mitjançant l’ús de rúbriques. Les RÚBRIQUES es poden adaptar i dissenyar per avaluar qualsevol capacitat i tipus de tasca.  

"RUBRIQUEM" PER APRENDRE A APRENDRE!

A photo posted by Maria Tur (@mariaturribas) on Nov 2, 2016 at 7:28am PDT